“Los crímenes se miden con un palmó, el que va del bolsillo a la bragueta”
“Temps mort” 1a setmana de novel·la negre a Cardedeu va repartir durant la setmana del 21 al 27 de març tota mena d’actes criminals a diferents indrets de la vila.
La presentació es va fer al Tarambana, dimecres 9 de març, amb una mostra de lectures generades pel Club de lectura de novel·la negra que es reuneix un dimecres al mes en el mateix Tarambana.
El projecte ha implicat a diversos establiments, col·lectius...i persones que han volgut afegir-se a la iniciativa del club de lectura
Les llibreries Àgora, Badallibres, Compàs i Espai 31 han patrocinat diferents actes, entitats com Aula de Cultura ho han inclòs en la seva programació i la Biblioteca també. El Melindro, la Cerveseria Sant Jordi i El Tarambana cedeixen els seus espais. Hi ha col·laboracions personals, com la dels germans Castells, que han fet les siluetes que hi ha a terra davant casa espai on es van fent actes. L’associació Type&writers participa posant una màquina d’escriure antiga a cada lloc on passen coses.
Així, dilluns, a la Biblioteca, es fa un col·loqui amb l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, especialista en novel·la policíaca per a infants i joves.
Dimarts, al Teatre Auditori l’equip de “Crims” explica com es construeix cada capítol.
Dimecres és al Tarambana on Xavier Bosch parla amb el Club de Lectura sobre la trilogia de Dani Santana.
Dijous la Cerveseria Sant Jordi acull la presentació del llibre “El pantà maleit”, Tura Soler en fa un estudi del cas.
Divendres és a l’Espai 31 on Marc Moreno presenta el seu llibre “Després de la vergonya”
Dissabte, al Tarambana, vermut amb Susana Hernàndez, Graziella Moreno i Raquel Gomez-Serrano, parlant sobre “L’ombra del passat en la novel·la negra”
I diumenge es tanca la setmana negra en El Melindro, on Maiol de Gràcia i Marta r. Gustems parlen de “No en cap altre lloc” i Cesc Cornet de “Fins aquí” i Juan Ametller de “Parra”
El NAS s’ha concentrat en el col·loqui que l’equip de “Crims” va fer al Teatre Auditori el dimarts, amb més de vuitanta espectadors, que al final van participar en el torn de preguntes.
Anna
Punsí, Laia Foguet i Ona Tura, amb Anna Fernandez
Amb la presentació i moderació d’Anna Fernandez, de RTVC, Anna Punsí, Laia Foguet i Ona Tura van anar donant detalls de com es van configurant els diferents capítols de la exitosa sèrie.
Se’ls pregunta si no estan donant idees a futurs assassins de com no deixar pistes.
A vegades els casos s’instrueixen malament o les investigacions no són prou complertes. No passa sols quan se sap el resultat. Sempre et preguntes si no es podia haver obert allò, o interrogat a tal persona abans? Es que hi ha casos on sembla que no s’ha aprofundit prou, o que el jutge ho ha arxivat massa aviat, que es podia estirar el fil per altra banda...
Sempre tracten de casos ja resolts, tancats i amb sentència ferma
Expliquen que “els sumaris, que és on pots veure la seqüència de com es van incorporant dades, no els tenim si no ens els passa la família, generalment de la víctima. A ells només tenen accés el fiscal, i els advocats de les parts. Sempre s’ha de ser molt curós amb els permisos i l’ús del material a que arribem a accedir”.
Són fets reals que s’expliquen cinematogràficament com si fos una ficció.
Només s’entrevista a les persones que han tingut una relació directe amb els fets, no a qui pugui opinar d’oïdes.
Un bon guió ha de tenir recorregut, amb girs, i que no s’acabi de seguida. El ritme ha d’estar molt ben estudiat i ha d’obrir a la ment de l’espectador vàries possibilitats, que finalment, amb alguna nova pista, portaran a la conclusió final.
Les tres, Punsí, Tura i Foguet, fan referències contínues a Carles Porta, el cap de la sèrie i mestre que els ha aportat moltes coses
Un cop han respost a totes les preguntes d’Anna Fernàndez s’obre un torn d’intervencions del públic, que supera el mig centenar de persones. Primer es dóna la paraula als ambaixadors culturals del Pla Marcell, que han estat convidats a l’acte.
Pregunten sobre què feien abans de dedicar-se a això. L’Anna i la Laia són periodistes, que han trobat en aquestes investigacions la seva feina ideal i l’Ona és sociòloga, amb experiència amb altres camps, que ara li serveix per tenir punts de vista diferents a les seves companyes.
Precisament aquest abans porta a parlar de que Crims es va iniciar com a podscast, i encara hi continua, amb més casos i sovint més curts, ja que la freqüència ho permet, ja que fer una pel·lícula és molt més lent.
El fet que passi per aquí, li dóna un valor afegit sobre les pel·lícules de Netflix, que passen a Amèrica. Hi ha molta diferència entre fets i emocions. L’Anna tanca l’acte amb una frase, que li va dir algú “Los crímenes se miden con un palmo, el que va del bolsillo a la bragueta”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada