Detinguts cinc joves a Santa Coloma de Gramenet que acabaven de sostreure ordinadors d’un institut de Cardedeu
Detinguts cinc joves a Santa Coloma de Gramenet que acabaven de sostreure ordinadors d’un institut de Cardedeu
Dins la programació d’Aula de Cultura, dimarts 23 de maig el Teatre Auditori va tenir una discreta entrada per escoltar la conferència de Jordi Serrallonga sobre el seu professos i amic: Jordi Sabater i Pi.
Serrallonga, arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i productor científic, i professor a la UB, va parlar entusiastament de Jordi Sabater i Pi, primatòleg català, un dels principals especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia i que també va ser catedràtic a la UB.Primer potser definir que és la etologia. Es tracta de la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, previ estudis de camp.
Jordi Serrallonga comença parlant dels recent fets del partit de futbol r. Madrid València, on es va insultar a un jugador negre del r. Madrid amb crits de “mono” i “símio” Considera que aquest racisme utilitzant com a insult als demés primats és totalment erroni, ja que els primats no deixen de ser els nostre cosins.
Explica moltes anècdotes que tant li han passat a ell com a Sabater i Pi amb goril·les i les observacions que han fet d’ells on tenen uns comportaments i sentiments com nosaltres.
L’afició de Serrallonga pels primats li va venir de ben petit, en veure a un goril·la petit plorar per no poder abraçar al seu cuidador, al que veia a través d’un vidre després de temps. Allà va entendre que som molt semblants, i va començar a estudiar per especialitzar-se. Havia llegit un llibre de Sabater i Pi, i no va desaprofitar l’ocasió de parlar amb ell, un cop a la universitat, i demanar-li que fos el seu mentor.
Sabater i Pi va tenir una vida complicada. Per la Guerra
Civil i per tenir d’anar a l’Àfrica, concretament a Guinea, per a poder
desenvolupar les observacions d’animals, es va casar per poders amb la seva
dona perquè ella, sense estar casada, no podia entrar a la colònia espanyola.
La conferència fa un detallat recorregut per la vida del naturalista, del progrés en els estudis de camp i com dins la corrent etològica demostra que molts comportaments, principalment en individus joves, tenen components innats, simplement de supervivència.
La independència de Guinea l’obliga a marxar, amb la família, precipitadament a Barcelona, la seva dona salva en diferents maletes, una per persona, els resultats de 30 anys d’estudis, abandonant roda i la resta de coses de la família.
Un cop a Barcelona, las relacions que ja havia tingut amb el Parc Zoologic, al qui va facilitar l'arribada del famós Floquet de Neu, li permeten una feina, però al ser autodidacta pràcticament el fa sentir menystingut pels 2titulats” i decideix estudiar, sols aconsegueix entrar a Psicologia, i és un dels pioners de la Etologia.
Dibuixa, amb molt poques fotografies, ja que no té equip i no vol fer servir paranys com alimentar-los perquè vinguin sovint i estiguin prop. Prefereix fer les observacions sense interferir. El seu lema és: Observar, dibuixar, conèixer, estimar i protegir.
Serrallonga obre després un torn de preguntes que, amenament, s’allarga, amb molta participació, fins que li diuen que s’ha de tancar ja el local. Ha desprès passió i gairebé li fan prometrer que tornarà algun dia a fer una conferència sobre el seu treball personal.
El 21 de gener es posa en ús un seguit d’espais per “fabricar cultura”
El 2004 l’Ajuntament compra la fàbrica, el 2011 es comença a fer servir la sala polivalent, que va tenint reformes, amb panells mòbils que permeten compartimentar-la per a diferents usos. El 2016 es reforma l’estructura , la Sala de les Columnes de la Tèxtil ja es fa servir regularment per a espectacles, col·legi electoral, lloc de trobada d’entitats...fires... exposicions... local d’assaigs... de representacions teatrals...
Hi ha espais que es van utilitzar aviat, com La Fusteria, local per a joves, el Rocòdrom, on es fan pràctiques d’inici a l’escalada... i l’espai dedicat a la Gent gran que permet fer exposicions, ball, jocs..
Després del Referèndum del 1 d’octubre del 17 acull al seu exterior el monument commemoratiu del mateix, i s’habilita la plaça de les Dones Treballadores, en record de les persones que van treballar en aquesta fàbrica tèxtil durant tants anys del segle XX La Fàbrica de Cultura és el resultat d’unes obres que van començar el 2019 i s’han acabat l’any passat.
S’inaugurà amb la presència de la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va parlar després de l’Alcalde, Enric Olivé. Van destacar la importància de posar espais on la cultura pugui créixer.
Prèviament es va passar un documental de Televisió Cardedeu on ex treballadors, l’ex director de la fàbrica, Josep Ontañon, i diverses personalitats de la vida pública parlen d’anècdotes. La directora teatral Olga Vinyals fa referència a les obres que han fet protagonista a aquesta fàbrica tant emblemàtica.
L’acte inaugural s’ha iniciat amb una cercavila a la plaça de l’Església, on Trabucaires, Geganters, Bastoners i Diables han fet diverses actuacions fins arribar al nou equipament. Un cop dins, els Trabucaires han fet, a la porta d’entrada, un “presentar armes” a la Consellera i autoritats i després La Coral Cardedeuenca ha fet un breu concert.
La festa va tenir una sorpresa final: Quim Moya va fer una pintura ràpida, amb pintura negre, sobre un llenç. Ho feia al ritme de música i quan aquesta es va aturar va llençar un cubell de purpurina al damunt del llenç i aquest va mostrar un dibuix de l’edifici sobre el que destacaven les pintures negres que acabava de fer.
Tot i que va entrar en vigor el 18 de novembre passat, no s’ha començat a controlar de veritat la seva aplicació en quant al VMP, vehicles de mobilitat personal. Els instituts n’han fet difusió en quant afecta a l’alumnat dels primers cursos.
La nova ordenança general municipal de circulació de vehicles de Cardedeu especifica en la secció 5 bis, a l’article 19 bis, que aquests tipus de vehicles tenen una sèrie de restriccions.
No els poden conduir menors de 14 anys, són unipersonals, sense possibilitat de portar passatgers, i s’ha de portar un casc homologat.
S’especifica també que no es pot circular amb cap mena d’auriculars posats, ni fent ús del mòbil. Han d’anar pels carrils bici o la calçada, sense que es pugui anar per la vorera. La seva velocitat màxima ha de ser de 25 quilòmetres hora i cas de fer-ho per zones de prioritat invertida o illes de vianants, la velocitat màxima ha de ser de 20 q/h
Això afecta als vehicles amb motor elèctric, mentre que els patins, patinets o monopatins es consideren joguines, que no poden passar per on hi ha vehicles a motor.