Dins la programació d’Aula de Cultura, dimarts 23 de maig el Teatre Auditori va tenir una discreta entrada per escoltar la conferència de Jordi Serrallonga sobre el seu professos i amic: Jordi Sabater i Pi.
Primer potser definir que és la etologia. Es tracta de la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, previ estudis de camp.
Jordi Serrallonga comença parlant dels recent fets del partit de futbol r. Madrid València, on es va insultar a un jugador negre del r. Madrid amb crits de “mono” i “símio” Considera que aquest racisme utilitzant com a insult als demés primats és totalment erroni, ja que els primats no deixen de ser els nostre cosins.
Explica moltes anècdotes que tant li han passat a ell com a Sabater i Pi amb goril·les i les observacions que han fet d’ells on tenen uns comportaments i sentiments com nosaltres.
L’afició de Serrallonga pels primats li va venir de ben petit, en veure a un goril·la petit plorar per no poder abraçar al seu cuidador, al que veia a través d’un vidre després de temps. Allà va entendre que som molt semblants, i va començar a estudiar per especialitzar-se. Havia llegit un llibre de Sabater i Pi, i no va desaprofitar l’ocasió de parlar amb ell, un cop a la universitat, i demanar-li que fos el seu mentor.
Sabater i Pi va tenir una vida complicada. Per la Guerra
Civil i per tenir d’anar a l’Àfrica, concretament a Guinea, per a poder
desenvolupar les observacions d’animals, es va casar per poders amb la seva
dona perquè ella, sense estar casada, no podia entrar a la colònia espanyola.
La conferència fa un detallat recorregut per la vida del naturalista, del progrés en els estudis de camp i com dins la corrent etològica demostra que molts comportaments, principalment en individus joves, tenen components innats, simplement de supervivència.
La independència de Guinea l’obliga a marxar, amb la família, precipitadament a Barcelona, la seva dona salva en diferents maletes, una per persona, els resultats de 30 anys d’estudis, abandonant roda i la resta de coses de la família.
Un cop a Barcelona, las relacions que ja havia tingut amb el Parc Zoologic, al qui va facilitar l'arribada del famós Floquet de Neu, li permeten una feina, però al ser autodidacta pràcticament el fa sentir menystingut pels 2titulats” i decideix estudiar, sols aconsegueix entrar a Psicologia, i és un dels pioners de la Etologia.
Dibuixa, amb molt poques fotografies, ja que no té equip i no vol fer servir paranys com alimentar-los perquè vinguin sovint i estiguin prop. Prefereix fer les observacions sense interferir. El seu lema és: Observar, dibuixar, conèixer, estimar i protegir.
Serrallonga obre després un torn de preguntes que, amenament, s’allarga, amb molta participació, fins que li diuen que s’ha de tancar ja el local. Ha desprès passió i gairebé li fan prometrer que tornarà algun dia a fer una conferència sobre el seu treball personal.
