Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

Jordi Sabater i Pi, el naturalista que estimava als primats

 

 

Dins la programació d’Aula de Cultura, dimarts 23 de maig el Teatre Auditori va tenir una discreta entrada per escoltar la conferència de Jordi Serrallonga sobre el seu professos i amic: Jordi Sabater i Pi.

Serrallonga, arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i productor científic, i professor a la UB, va parlar entusiastament  de Jordi Sabater i Pi, primatòleg català, un dels principals especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia i que també va ser catedràtic a la UB.

Primer potser definir que és la etologia. Es tracta de la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, previ estudis de camp.

Jordi Serrallonga comença parlant dels recent fets del partit de futbol r. Madrid València, on es va insultar a un jugador negre del r. Madrid amb crits de “mono” i “símio” Considera que aquest racisme utilitzant com a insult als demés primats és totalment erroni, ja que els primats no deixen de ser els nostre cosins.

Explica moltes anècdotes que tant li han passat a ell com a Sabater i Pi amb goril·les  i les observacions que han fet d’ells on tenen uns comportaments i sentiments com nosaltres.

L’afició de Serrallonga pels primats li va venir de ben petit, en veure a un goril·la petit plorar per no poder abraçar al seu cuidador, al que veia a través d’un vidre després de temps. Allà va entendre que som molt semblants, i va començar a estudiar per especialitzar-se. Havia llegit un llibre de Sabater i Pi, i no va desaprofitar l’ocasió de parlar amb ell, un cop a la universitat, i demanar-li que fos el seu mentor.

Sabater i Pi va tenir una vida complicada. Per la Guerra Civil i per tenir d’anar a l’Àfrica, concretament a Guinea, per a poder desenvolupar les observacions d’animals, es va casar per poders amb la seva dona perquè ella, sense estar casada, no podia entrar a la colònia espanyola.

La conferència fa un detallat recorregut per la vida del naturalista, del progrés en els estudis de camp i com dins la corrent etològica demostra que molts comportaments, principalment en individus joves, tenen components innats, simplement de supervivència.

La independència de Guinea l’obliga a marxar, amb la família, precipitadament a Barcelona, la seva dona salva en diferents maletes, una per persona, els resultats de 30 anys d’estudis, abandonant roda i la resta de coses de la família.

Un cop a Barcelona, las relacions que ja havia tingut amb el Parc Zoologic, al qui va facilitar l'arribada del famós Floquet de Neu,  li permeten una feina, però al ser autodidacta pràcticament el fa sentir menystingut pels 2titulats” i decideix estudiar, sols aconsegueix entrar a Psicologia, i és un dels pioners de la Etologia.

Dibuixa, amb molt poques fotografies, ja que no té equip i no vol fer servir paranys com alimentar-los perquè vinguin sovint i estiguin prop. Prefereix fer les observacions sense interferir. El seu lema és: Observar, dibuixar, conèixer, estimar i protegir.

Serrallonga obre després un torn de preguntes que, amenament, s’allarga, amb molta participació, fins que li diuen que s’ha de tancar ja el local. Ha desprès passió i gairebé li fan prometrer que tornarà algun dia a fer una conferència sobre el seu treball personal.

 

 




 

L’equipament cultural de la Tèxtil Rase inaugura la segona fase

El 21 de gener es posa en ús un seguit d’espais per “fabricar cultura

El 2004 l’Ajuntament compra la fàbrica, el 2011 es comença a fer servir la sala polivalent, que va tenint reformes, amb panells mòbils que permeten compartimentar-la per a diferents usos. El 2016 es reforma l’estructura , la Sala de les Columnes de la Tèxtil ja es fa servir regularment per a espectacles, col·legi electoral, lloc de trobada d’entitats...fires... exposicions... local d’assaigs... de representacions teatrals... 

Hi ha espais que es van utilitzar aviat, com La Fusteria, local per a joves, el Rocòdrom, on es fan pràctiques d’inici a l’escalada... i l’espai dedicat a la Gent gran que permet fer exposicions, ball, jocs.. 

Després del Referèndum del 1 d’octubre del 17 acull al seu exterior el monument commemoratiu del mateix, i s’habilita la plaça de les Dones Treballadores, en record de les persones que van treballar en aquesta fàbrica tèxtil durant tants anys del segle XX La Fàbrica de Cultura és el resultat d’unes obres que van començar el 2019 i s’han acabat l’any passat.

S’inaugurà amb la presència de la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va parlar després de l’Alcalde, Enric Olivé. Van destacar la importància de posar espais on la cultura pugui créixer. 

Prèviament es va passar un documental de Televisió Cardedeu on ex treballadors, l’ex director de la fàbrica, Josep Ontañon, i diverses personalitats de la vida pública parlen d’anècdotes. La directora teatral Olga Vinyals fa referència a les obres que han fet protagonista a aquesta fàbrica tant emblemàtica. 

L’acte inaugural s’ha iniciat amb una cercavila a la plaça de l’Església, on Trabucaires, Geganters, Bastoners i Diables han fet diverses actuacions fins arribar al nou equipament. Un cop dins, els Trabucaires han fet, a la porta d’entrada, un “presentar armes” a la Consellera i autoritats i després La Coral Cardedeuenca ha fet un breu concert. 

La festa va tenir una sorpresa final: Quim Moya va fer una pintura ràpida, amb pintura negre, sobre un llenç. Ho feia al ritme de música i quan aquesta es va aturar va llençar un cubell de purpurina al damunt del llenç i aquest va mostrar un dibuix de l’edifici sobre el que destacaven les pintures negres que acabava de fer.

El llibre "MITOLOGIA DELS PAÏSOS CATALANS", de Daniel Rangil i il·lustrat per Laia Baldebey es presenta a Cardedeu

Dimarts 24 de gener, en el Teatre Auditori, davant unes vuitanta persones, es va presentar el llibre “Mitologia dels Països Catalans”. Editat per Efadós, és obra del cardedeuenc, nascut a Calella, Daniel Rangil, amb il·lustracions de Laia Baldebey. L’acte va ser un “fora programa” d’Aula de Cultura de Cardedeu, però després de ser presentat a Barcelona, el llibre havia de donar-se a conèixer a Cardedeu, on els autors van signar nombrosos exemplars, que en poc temps ja va per la quarta edició. Dani Rangil es va presentar, encara que pràcticament tot el públic el coneix. La seva dilatada presidència de l’Agrupació local de l’ANC i el seu seguit de publicacions en forma de calendaris i pòsters sobre la mitologia catalana ho feien gairebé innecessari. Va explicar anècdotes de com s’havia interessat des de fa molt de temps per aquest tema, arrel d’haver llegit el costumari d’Amades i d’haver fet un treball sobre la transmissió oral de contes i faules del Montnegre, zona on va viure durant temps. La seva indagatòria el va portar a buscar en poblacions petites dels Països Catalans gent gran que expliqués el que havia escoltat sobre aquest tema, i va arribar a trobar qui assegurava haver vist a algun d’aquests éssers mitològics. El fet d’explicar històries, fins i tot contes, durant la vetllada s’ha perdut. La televisió ho ha substituït i la tradició oral s’ha de recollir si no es vol oblidar en una o dues generacions més. Laia Baldevey és una il·lustradora del Maresme i quan van conèixer l’obra de l’altre van veure que es podia complementar. No és la primera col·laboració que fan. La seva feina en 3D els ha fet plantejar que es faci una difusió dels personatges entre el gran públic, principalment infantil, i que fins i tot puguin tenir cabuda dins el Club Super 3. Precisament en el col·loqui que es fa al final de l’acte hi ha qui demana que a les escoles es difongui aquesta mitologia pròpia. Rangil ha destacat que molts d’aquests trenta personatges que surten en el llibre, veient els seus orígens, estan vinculats a altres mitologies, fins i tot la sumèria o les escandinaves.

XXVII Fira de Nadal i del Torró artesà de Cardedeu



Del 9 al 11 de desembre el Centre històric de Cardedeu va tornar a lluir amb la Fira que any rere any torna a fer d’aquest barri un lloc entranyable.

Això es pot fer gràcies a la feina prèvia, que dura mesos, fa l’Associació de Veïns del Centre. Gairebé sense relleus, molts hi estan des de la primera edició, aquestes persones, voluntàries, saben mantenir una estructura que no vol créixer, les parades admeses són vora 180, existint una llarga llista d’espera.

Els actes comencen un dia abans, en que es va a recollir el foc a l’ermita de Sant Hilari, es porta al temple de Santa Maria, on passa la nit. Després es du amb tota solemnitat a l’acte de presentació, que es fa divendres a les vuit del vespre.

La Presidenta de la AV del Centre, Mercè Jubany dóna la benvinguda i després el Pregoner Local, fa el seu Pregó. Aquest any l’honor s’ha donat a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, que el llegeix de manera coral. Comença el seu president, Enric Molins, i després el succeeixen tres membres de la AVPC, amb els seus llampants uniformes. Agraeixen la distinció i expliquen la seva tasca, sempre presents quan hi ha aglomeracions o actes on calgui estar de reforç a la Policia Municipal i destaquen que quan hi ha problemes  no es pot improvisar i cal tenir una planificació prèvia.

A continuació el convidat d’Honor, el cardedeuenc Jaume Fort, President de la Federació Catalana d’Handbol, va dir unes emocionades paraules. Va recordar que per la seva feina ha estat molts anys fora i que aquesta Fira sempre ha estat un dels seus millors records. Va saludar des del micròfon a alguns coneguts d’entre el públic, gent a la que feia anys que no veia, i va recordar les nits que havia passat assegut a la rotllana del foc, fent botifarres i xerrant amb ells.

Va acabar el parlaments l’Alcalde, Enric Olivé. Va agrair la dedicació dels qui fan possible aquesta Fira, als organitzadors i als treballadors de la Brigada municipal, imprescindibles en el seu muntatge. Va fer un precís recorregut per les modificacions del barri del Centre, que dels dos-cents habitants de l’any 1500 en tot el poble, l’any 1900 en tenia dos mil i ara gairebé vint mil. De com la plaça Clavé abans eren dues places petites, les places Vella i dels Llobins i la evolució del carrer Hospital. Destaca que ja no hi passin cotxes i que aquests avenços i l’enderrocament de dues cases permeten tenir un espai com el que estem gaudint a la plaça de Sant Corneli.

L’Agrupació Coral Cardedeuenca hi va posar la música mentre s’encenia el foc, i a continuació s’inaugurava el pessebre dins la capella.

Les dues fogueres, a les places Sant Joan i de Sant Corneli, van ser durant tota la Fira el centre de reunió. Amb el repartiment de la tradicional escudella de la Fira, les torrades, la xocolata... i a la plaça Clavé hi va haver el Caga tió amb el grup “3/4 de 15”, sardanes amb la Cobla Lluïsos, tallers infantils, ball a càrrec de Cardanses.

No hi van faltar un cercavila, concert dels alumnes de Can Canturri a la plaça Sant Joan i al mateix lloc una actuació del “Cor Gospel Cardedeu amb G de Gospel”

Les parades van se principalment de menjar, artesanies, regals i realment poques dedicades a articles típics nadalencs, de pessebre o de torró, que segueix oferint els clàssics de borrego i diferents varietats, que sovint es cremen allà mateix.


Fora de l’espai firal es van fer diferents activitats, cinema a l’esbarjo, intercanvi de cromos a la Penya Barcelonista, concert de Nadal el diumenge següent per part de l’Agrupació Coral i la representació del “Cant de la Sibil·la” divendres 23 de desembre a l’Església Parroquial.

 





Pasta de Full guanya el premi literari Romà Planas i Mirò

 

 

                                   Pasta de Full ja ha publicat alguns llibres i quaderns

El 19 de novembre, l’Auditori del Centre Cultural de la Roca va ser escenari del lliurament del 24è Premi Romà Planas i Miró a les cardedeuenques del grup literari Pasta de Full.

“Records de deu dones” és el títol d’un recull de relats curts, uns seixanta, amb vivències autobiogràfiques. El grup Pasta de Full  el formen, actualment, deu dones i es reuneix quinzenalment des del 1996 per escriure. La meitat d’elles són membres fundadores, que cada dues setmanes es troben a casa d’alguna d’elles per escriure, polint els texts i amb llarga experiència en jugar amb les paraules. Fan  múltiples tallers per millorar i conèixer noves tècniques.

Les trobades literàries s’amplien amb degustacions gastronòmiques, que les fan molt amenes i han creat en el grup, amb algunes entrades i sortides en 24 anys, un fort lligam d’amistat. Sempre ha estat format per gent de Cardedeu, tot i que hi ha hagut membres de Llinars i d’Argentona.

Actualment el formen Isabel Borràs, Esther Borràs, Assumpta Margenat, Maica Meseguer, Roser Muchart, Mercè Moreno, Mary Pí de la Serra, Rosa Maria Prat, Cristina Viader i Rosa Vila

El  Premi Romà Plana i Mirò és de memorials populars, impulsat per l’Arxiu de la Memòria Popular i està dotat amb 1300 euros i la publicació de l’obra guanyadora. L’objectiu és conservar i catalogar tot tipus de documents autobiogràfics.

A l’Arxiu, amés, s’han inclòs les dues obre finalistes “Vida de mossèn Salvador Clariana i Boqué. Rector de Santa Coloma de Cervelló 1955-1982, escrit pel seu nebot Lluís Garcia Malet, i “Baix continu”, de Pere Grau i Rovira, on exposa la catalanitat i les persecucions que han patits molts per les seves idees.