És hora de fer-ho bé

 

 

És hora de fer-ho bé

Aquesta frase de l'Ajuntament de Cardedeu per a convèncer a la ciutadania de que reciclar tal com ens ho proposen és fer-ho bé, sembla excloure el que fèiem abans, que sembla que es feia malament, o fer-ho d'altre manera..

Crec que hauria estat molt més encertat dir "És hora de fer-ho millor", perquè deixa la porta oberta a fer passes noves per a que el resultat encara es pugui superar.

Apart de remarcar que veig com una prepotència dir que si fas una cosa com jo vull ho fas bé, és que, a més, no s'està fent bé.

La recollida selectiva és necessària, però tenint en compte les realitats dels ciutadans. Les famílies que viuen en pisos de 70 metres quadrats, o menys, no poden dedicar un espai a guardar aquests contenidors tant grans, i que en moltes ocasions no poden fer-se servir directament, ja que el vermell a vegades és per a la resta i d'altres per al paper, amb dies de recollida diferent. Per tant que s'ha de tenir a casa dos recipients diferenciats. El rebuig orgànic, clarament durant l'estiu, no es pot tenir a casa dos, o tres, dies. Només per qüestions de salubritat.

L'horari és molt pensat per a famílies que treballen en una franja que permet deixar el recipient i recollir-lo sense que estigui tot el dia al carrer. Igualment s'ha previst que ocupin poc espai en les voreres. De tres maneres: que es fiquin dins el portal, que es deixin en antics llocs d'aparcament o d'on estaven contenidors o en "arbres metàl·lics", on es manté l'estètica de les bicicledes i no s'estén com ens mantenen el títol se "Vila florida". Hi ha l'agravant de que persones grans o amb dificultats per aixecar pesos ho tenen una mica més difícil que abans, per penjar i despenjar els recipients.

Cert que ara es recicla un percentatge superior al d'abans, però no s'ha aconseguit que els qui ho feien malament abans ara no deixin bosses a cantonades o al costat dels contenidors de vidre, que són els únics que han quedat amb horari lliure. O que preguntin als qui buiden les papereres, on van a parar moltes bosses anònimes.

Uns dels més perjudicats han estat els restauradors, que generen diàriament molts més residus, orgànics també. S'han ofert, per part de l'Ajuntament, algunes millores, com recipients més grans, i algun dia de recollida més, però el problema és diari, i en proporció és el mateix que dir a la gent que del seu espai d'us, sovint molt limitat, en dediqui una part a guardar deixalles, i que si en té moltes, dos cops al mes podrà anar a uns llocs, amb la clau que li han donat, a resoldre les urgències.

Si el problema és voler controlar l'incivisme, es posen grans contenidors, selectius, on es pugui anar quan convingui i que buidin sovint, l'orgànic diàriament. No és un invent nou, països com els escandinaus i Alemanya ho fan des de fa molts anys. 

I un altre tema és el cost. Val que si es destria bé s'abarateix la taxa d'abocador, però fer-ho no està renyit amb no complicar la vida a la gent, omplir les petites cuines i rebedors en un punt de deixalles durant dies i l'haver adquirit milers de recipients, identificats un a un, que el seu cost acabarà repercutint en la taxa d'escombraries.

I acabo dient que fer-ho bé no és omplir les voreres d'entrebancs, per als qui porten cotxets i cadires de rodes. Caldria preocupar-se també en variar de lloc pals de les grans companyies, fanals i senyals de tràfic, com aquestes de la foto que acompanya aquesta reflexió.