Recull de l’obra de l’artista nascut a
Cardedeu l’any 1949, a la masoveria de la Torre de Can Cortés
L’exposició que s’ha muntat a la planta baixa del MATBC introdueix en un mon Asensio. Amb racons dedicats als personatge principals i profusió d’estris personals, que fan referència a la seva activitat.
A les parets hi ha moltes pinzellades del que va ser la vida d’Agustí Asensio, sense les que seria difícil entendre l’abast de la seva obra, de l’esforç que li va costar i la força del tàndem que va formar amb la seva dona Mercè Company. Aquesta va estar present en l’acte de presentació de l’exposició, així com la seva filla Gisela i la seva neta Cèlia.
Així, el 6 de maig, més d’un centenar de persones van anar a l’acte d’inauguració. Va fer la presentació el Regidor del que depèn el Museu, Ramon Arribas, que va excusar la presència de la directora del Museu per Covid.
Fa els agraïments a totes les persones que han permès que es pugui fer, principalment a l’AV de Can Serra, d’on es la casa on va néixer Agustí Asensio, la masoveria de Can Cortés, la implicació de la família aportant obres i utensilis personals, com les ulleres i la pipa. Una de les finalitats del Museu, diu, és no sols tractar de l’art contemporani del Patrimoni de la vila sinó destacar l’obra artística dels cardedeuencs, que reben reconeixement a fora i a la seva vila se’ls hi ha de donar..
Després parla Dolors Ricós, la presidenta de l'AV de Can Serra, que ha estat l’entitat que ha insistit a l’Ajuntament de que s’havia de fer un reconeixement a un dels seus fills.
La filla de l’Agustí, Gisela,que actualment viu a La Garriga, diu que a nivell familiar preparar aquesta exposició ha sigut retrobar-se amb moltes coses que estaven a casa, però en caixes, que els ha fet molta il·lusió, i que llegint el que hi ha a les parets es pot entendre molta cosa de la part vital del seu pare, i que molts dels personatges que la Mercè i ell feien sortir en els contes són ella mateixa, la seva germana Nona i els seus nebots.
Després parla la neta, Cèlia, que va néixer un any després de la mort de l’avi, però que sempre ha tingut una presència en la família.
Acaba prenent la paraula l’alcalde, Enric Olivé, que convida a entrar en l’univers Asensio.
L’exposició és un passeig per la seva vida, pels seus alts i baixos, pel marxar de casa on la família volia que seguís la tradició del pare i avui: ser masover, tenir cura del jardí i fer de xofer als senyors. Es casa el 1972, i fa el pacte amb la seva dona Mercè, de molt joves, de que ell estudiï dibuix i viuran del que ella escrigui, i més endavant canviaran els papers. Una etapa mística de l’Agustí l’obliga a triar entre anar a la Índia, o treballar. Decideixen fer un tàndem, ella fa els texts i ell les il·lustracions, amb tant d’èxit que publiquen més de de 100 contes i llibres. L’acceptació del seu estil per part d’una editorial japonesa els obre moltes portes.
|
Mercè Company |
Començà a treballar als quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats “El mago de los sueños” tot i que posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, els més coneguts “El Gil i el paraigua màgic” (1982), “El presoner del gegant” (1982), “Història del pollastre que ponia” (1983) i “Perduts a la cova” (1986) o “La Nana Bunilda menja malsons, un dels més coneguts i que en la exposició compta a un racó dedicat.
La dècada dels 80 va obtenir nombrosos premis, el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial, (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
Just quan ja els japonesos l’havien contractat per a fer el seu somni d’una pel·lícula de dibuixos animats, l’1 d’agost del 1994, en sortir de l’estudi per fer uns encàrrecs, mor atropellat.
